Lideratge i prepotència

A la Universitat Politècnica de Catalunya fa temps que estem en procés de canvis: el dèficit acumulat i l’envelliment de la plantilla plantegen reptes difícils per a tothom i els canvis en els ens públics costen molt de temps i esforç. Però aquests canvis són alhora oportunitats i, des de fa uns mesos, em plantejo quin vull que sigui el meu paper en tot plegat.

Tot va començar amb la reorganització d’una part de la plantilla que, en el cas que em pertoca, implicarà deixar de formar part en breu del Departament d’Arquitectura de Computadors i passar a formar part d’una Unitat Transversal de Gestió que donarà servei a aquest mateix departament i d’altres unitats de l’àmbit TIC al Campus Nord de la UPC. Amb aquesta reorganització de la plantilla, juntament amb altres que s’han fet als Serveis Generals i a d’altres campus de la universitat, s’han produït trasllats de companys del TIC que obren la possibilitat a canvis que feia anys que no es produïen per falta de pressupost per a la plantilla.

En aquest escenari m’estic plantejant des de fa mesos si m’interessaria presentar-me a una plaça de responsable. D’una banda, en una posició com aquesta tindria més llibertat per experimentar sobre models de lideratge i gestió d’equips, un tema que fa temps que m’interessa. Per altra banda, em preocupa haver de renunciar a la part tècnica de la meva feina, que m’engresca tant i em permet ser creatiu alhora que ajudo a millorar els serveis que donem a la universitat. Tot i que estic carregat de dubtes, no em preocupa excessivament sentir-me capaç de fer de responsable perquè porto una pila d’anys liderant iniciatives en diferents comunitats. Tampoc em preocupa massa perdre pistonada en matèria TIC perquè segueixo molt implicat en algunes comunitats de programari lliure. Em preocupa trobar-me fent una feina que no em faci feliç. I és que durant aquests 20 anys al departament, la feina que faig té molt de pes en la meva felicitat i realització personal i professional.

Alguns companys de feina m’animen a presentar-me a les places de responsable i els agreixo la confiança. Em diuen que sóc un líder i que em veuen fent aquesta feina, però jo em pregunto si ser un bon líder em fa automàticament un bon responsable. M’agrada pensar que sóc un líder transformador, que inspira amb l’exemple i que s’arremanga amb la resta de l’equip per tirar endavant els reptes, però em preocupa caure en la micro-gestió i no saber delegar prou. De fet, hom pot ser un líder transformador sense ser un gestor. Potser el responsable està a mig camí entre els dos.

Per si no tenia prou dubtes, recentment alguns companys m’han explicat algunes experiències passades en què hom havia percebut que jo tenia una actitud prepotent envers algú sobre un tema que domino. Sempre que algú em comenta alguna cosa així, recordo l’ocasió en què un amic que venia de visita al departament em va dir «tio, com et passes amb la becària, no?». Ho recordo perfectament: encara avui veig la Cristina asseguda a la seva cadira amb la mirada cap a terra després de fer-li un comentari cínic perquè no sabia una cosa que jo havia après pel meu compte fora de la universitat. Quina vergonya cada cop que ho recordo. Penso que ara procuro ser més empàtic, tenir un discurs menys violent, entendre que cadascú té una experiència diferent i que he après una mica a tractar millor les persones. Tot i així, segur que no sempre me’n surto i per aquest motiu us demano perdó. Si mai us he dit o us dic res que us fa mal, digueu-m’ho sense por i tornaré a recordar la Cristina.

En el fons estic carregat de dubtes i inseguretat com tothom. Sóc una mica vanitós perquè busco el reconeixement dels altres per les coses de les que em sento orgullós. Així, em trobareu fardant perquè als meus 44 anys em fan volar pels aires quan faig aikido o perquè practico iaido amb una espasa japonesa sense tall. De la mateixa manera, parlo amb molta seguretat dels temes tècnics que domino, de les experiències que he tingut o del meu treball en comunitats. Al mateix temps, medito i reflexiono sobre les meves virtuts i els meus defectes, per tant si em doneu feedback sobre les meves interaccions amb vosaltres us estaré enormement agraït perquè m’ajudareu a ser millor líder i persona.

Moltes gràcies i perdoneu-me si us he ferit en algun moment ♥

4 thoughts on “Lideratge i prepotència

  1. Cristina

    Jajajaja!!!
    Si em puc sentir al·ludida, mai t’he tingut per un prepotent (per un friki rematat, sí) i crec que series molt bon jefe!
    Sincerament, no recordo que em fessis sentir malament en cap moment, clar que potser heu tingut altres becaries Cristina al departament i no et referies a mí 🙂
    M’ha fet molta gràcia que m’hagin fet arribar això!

    Reply
    1. Alex Muntada Post author

      Hola Cristina, confirmo que ets tu i t’agraeixo el compliment 🙂

      Em sembla curiós com funciona el cervell perquè jo sí recordo aquell moment de tant en tant. Suposo que s’ha convertit en algun referent de la meva memòria per a situacions similars. Crec que en aquests anys he après a comunicar-me millor, però de vegades encara dic coses per instint enlloc de pensar-les. Si més no, ara me n’adono de seguida i miro de solucionar-ho. No sé si això em fa menys friki…

      Una forta abraçada i molts records!

      Reply

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s