Category Archives: upc

Lideratge i prepotència

A la Universitat Politècnica de Catalunya fa temps que estem en procés de canvis: el dèficit acumulat i l’envelliment de la plantilla plantegen reptes difícils per a tothom i els canvis en els ens públics costen molt de temps i esforç. Però aquests canvis són alhora oportunitats i, des de fa uns mesos, em plantejo quin vull que sigui el meu paper en tot plegat.

Tot va començar amb la reorganització d’una part de la plantilla que, en el cas que em pertoca, implicarà deixar de formar part en breu del Departament d’Arquitectura de Computadors i passar a formar part d’una Unitat Transversal de Gestió que donarà servei a aquest mateix departament i d’altres unitats de l’àmbit TIC al Campus Nord de la UPC. Amb aquesta reorganització de la plantilla, juntament amb altres que s’han fet als Serveis Generals i a d’altres campus de la universitat, s’han produït trasllats de companys del TIC que obren la possibilitat a canvis que feia anys que no es produïen per falta de pressupost per a la plantilla.

En aquest escenari m’estic plantejant des de fa mesos si m’interessaria presentar-me a una plaça de responsable. D’una banda, en una posició com aquesta tindria més llibertat per experimentar sobre models de lideratge i gestió d’equips, un tema que fa temps que m’interessa. Per altra banda, em preocupa haver de renunciar a la part tècnica de la meva feina, que m’engresca tant i em permet ser creatiu alhora que ajudo a millorar els serveis que donem a la universitat. Tot i que estic carregat de dubtes, no em preocupa excessivament sentir-me capaç de fer de responsable perquè porto una pila d’anys liderant iniciatives en diferents comunitats. Tampoc em preocupa massa perdre pistonada en matèria TIC perquè segueixo molt implicat en algunes comunitats de programari lliure. Em preocupa trobar-me fent una feina que no em faci feliç. I és que durant aquests 20 anys al departament, la feina que faig té molt de pes en la meva felicitat i realització personal i professional.

Alguns companys de feina m’animen a presentar-me a les places de responsable i els agreixo la confiança. Em diuen que sóc un líder i que em veuen fent aquesta feina, però jo em pregunto si ser un bon líder em fa automàticament un bon responsable. M’agrada pensar que sóc un líder transformador, que inspira amb l’exemple i que s’arremanga amb la resta de l’equip per tirar endavant els reptes, però em preocupa caure en la micro-gestió i no saber delegar prou. De fet, hom pot ser un líder transformador sense ser un gestor. Potser el responsable està a mig camí entre els dos.

Per si no tenia prou dubtes, recentment alguns companys m’han explicat algunes experiències passades en què hom havia percebut que jo tenia una actitud prepotent envers algú sobre un tema que domino. Sempre que algú em comenta alguna cosa així, recordo l’ocasió en què un amic que venia de visita al departament em va dir «tio, com et passes amb la becària, no?». Ho recordo perfectament: encara avui veig la Cristina asseguda a la seva cadira amb la mirada cap a terra després de fer-li un comentari cínic perquè no sabia una cosa que jo havia après pel meu compte fora de la universitat. Quina vergonya cada cop que ho recordo. Penso que ara procuro ser més empàtic, tenir un discurs menys violent, entendre que cadascú té una experiència diferent i que he après una mica a tractar millor les persones. Tot i així, segur que no sempre me’n surto i per aquest motiu us demano perdó. Si mai us he dit o us dic res que us fa mal, digueu-m’ho sense por i tornaré a recordar la Cristina.

En el fons estic carregat de dubtes i inseguretat com tothom. Sóc una mica vanitós perquè busco el reconeixement dels altres per les coses de les que em sento orgullós. Així, em trobareu fardant perquè als meus 44 anys em fan volar pels aires quan faig aikido o perquè practico iaido amb una espasa japonesa sense tall. De la mateixa manera, parlo amb molta seguretat dels temes tècnics que domino, de les experiències que he tingut o del meu treball en comunitats. Al mateix temps, medito i reflexiono sobre les meves virtuts i els meus defectes, per tant si em doneu feedback sobre les meves interaccions amb vosaltres us estaré enormement agraït perquè m’ajudareu a ser millor líder i persona.

Moltes gràcies i perdoneu-me si us he ferit en algun moment ♥

Packaging SoftiWARP kernel module for Debian

One of the HPC clusters we have at work has a mixed set of nodes: a few of them have InfiniBand interfaces and the others don’t. A few weeks ago we were requested to install the SoftiWARP kernel module on those nodes that lack the InfiniBand interface. We had already tried to build the module from source and it worked well, but now the challenge was to install it as a Debian package with DKMS, so it would be built for all installed kernel versions on each node.

We use Puppet to manage cluster node configuration, so you may wonder why not using Puppet instead. Well, for one we’re talking about installing the source of a kernel module, with no configuration at all. But there’s also the fact that Puppet delegates to package providers the management of software, which know much better how to deal with software upgrades. Lastly, there’s the challenge of learning something new: though I had previous knowlegde of DKMS, I had no idea on how to make a Debian package out of it.

Fortunately, I found Evgeny Golov‘s DKMS playground on Debian wiki. With those tips and my recently updated experience on packaging Perl modules for Debian, I was confident enough to try my first DKMS Debian package. Actually, it came out quite easy: I just had to adapt debian/rules a bit to accommodate modern debhelper best practices:

#!/usr/bin/make -f
pdkms:=siw-dkms
sname:=siw
sversion:=$(shell dpkg-parsechangelog|grep "^Version:"|cut -d" " -f2|rev|cut -d- -f2-|rev|cut -d':' -f2)
 
%:
    dh $@
 
override_dh_auto_install:
    dh_installdirs -p$(pdkms)  usr/src/$(sname)-$(sversion)
    cp -a *.txt Makefile *.c *.h debian/$(pdkms)/usr/src/$(sname)-$(sversion)
    sed "s/__VERSION__/$(sversion)/g" debian/dkms.conf.in > debian/$(pdkms)/usr/src/$(sname)-$(sversion)/dkms.conf

Funny enough, I spend more time filling the details on debian/copyright and debian/control files than actually setting up DKMS, so big kudos to Evgeni!

Take a look at the full debian packaging for further details. You may notice that this package has a dependency on libsiw-dev (SoftiWARP userland library), which I had to package first and was a bit trickier. More on that next time.

El futur del correu a la UPC

A la UPC ja fa uns anys que s’està estudiant la migració del servei de correu electrònic al núvol. Arran d’un fil sobre el tema a la llista de l’assemblea de la Càtedra de Programari Lliure, he fet una reflexió sobre el tema que també vull compartir des del blog. Us recomano que llegiu tot el fil i especialment el document que ha preparat en Sebas Vila amb les seves valoracions.


El tema del correu com a comodity és un aspecte interessant a tenir en compte, hi estic d’acord. Però no és pas l’únic i no crec que sigui el principal en la situació actual de la UPC. Davant de la greu situació econòmica de la UPC, el primer que cal posar damunt la taula és una anàlisi econòmica del cost actual del servei de correu distribuït en unitats, el cost que tindria si es centralitzés en 1 sol punt dins la UPC i finalment el que costaria externalitzar-lo, tenint en compte el cost de migració del que no es parla en cap moment, i de tornar-lo cap a casa si canviessin les circumstàncies. Amb l’anàlisi econòmica i tècnica, junt amb l’anàlisi de riscos es podria determinar si cal fer el pas i si cal fer-lo ara.

Un altre aspecte important a tenir en compte és l’opinió que tenen els usuaris del servei actual. Tal com apunta en Sebas, potser ens adonaríem que hi ha una part important de gent dins la UPC que ja no estan utilitzant el servei de correu i que per tant tampoc suposen un cost significatiu. Però també cal tenir en compte que fa una pila d’anys que s’intenta deixar de banda el Lotus Notes i que no hi ha manera d’aconseguir-ho, força usuaris segueixen utilitzant-lo per llegir el correu. Si fins ara no ha estat possible eliminar el Notes què ens fa pensar que aquests usuaris es voldran canviar a qualsevol altra cosa?

El risc de fracàs és realment alt per molts motius, però principalment perquè s’està plantejant una migració completa del servei de correu actual. Em pregunto per què no es pot fer un projecte pilot amb usuaris de diferents col·lectius i fer una anàlisi acurada del que suposaria la migració completa. S’ha fet amb el tema del teletreball, per què no es fa amb el correu?

Estic d’acord amb en Marc que hem de valorar si el correu és un servei estratègic o si cal dedicar els esforços a d’altres serveis que tinguin més impacte en la docència i la recerca. Però com a tècnic tinc la sensació que el correu UPC és com la xarxa UPC, són serveis transversals que vehiculen la resta de serveis. No els valorem perquè funcionen raonablement o perquè hem sabut trobar-hi alternatives (els mòbils amb 3G en són un exemple).

Si la UPC fos una startup dedicada a fabricar maquinari lliure o programari lliure, tindria clar que el correu no seria un servei estratègic i no hi dedicaria recursos propis. Però el nostre camp és el coneixement i per compartir-lo de forma eficient crec que hem de tenir el control dels nostres propis canals de comunicació. No es tracta de competir amb els serveis del núvol perquè qui vol ja els està utilitzant sense demanar permís, hem de donar el servei que necessiten els nostres usuaris. Per això potser ens hem de preocupar primer per saber si estem donant el servei que volen i si ho estem fent bé. Tampoc serveix de res parlar en nom dels usuaris sense tenir dades concretes del que opinen del servei que donem.

Finalment, un aspecte interessant a tenir en compte és que el servei de correu no ha evolucionat gaire perquè és un dels més omnipresents a tot el món i costa introduir canvis (per exemple, per combatre l’spam, etc.). Curiosament aquest és un àmbit de recerca que sembla en via morta, però crec que té molt de potencial. Si la UPC renuncia a gestionar el seu propi correu estarà renunciant a un dels serveis universals sobre els quals un avenç en recerca podria tenir un impacte molt important per a tota la humanitat. De debò la UPC s’ho pot permetre o ha de ser pionera en el futur del correu electrònic? Si ho hagués de ser, no tindria gaire sentit haver externalitzat el seu propi servei, oi?