Aquest dilluns 25 de maig va ser el primer dia de la UDS Karmic que se celebra a Barcelona fins divendres 29. Només em vaig quedar fins a migdia perquè havia de lliurar una pràctica de la UOC i encara havia de polir algunes coses.

Surto de casa i em trobo el cel emboirat, molt lleig, amb boira pixanera (sembla que caiguin gotes i tot) i penso que fot un dia de fàstic per fer fotos. Quan arribo a l’entrada del Palau de Congressos de Catalunya que dóna a Diagonal em trobo amb en Sergi que acaba d’arribar. Ens esperem una estona per si arriba en Pau anem veient alguns dels assistents que s’acosten a l’entrada, passen de llarg i més tard tornen. Aleshores veig aparèixer en Daniel, un dels membres de la comunitat d’Ubuntu més actius i disposats a ajudar i amb qui hem estat buscant el local per al karaoke de divendres al vespre. El saludo i li explico que som de l’equip local.

Com que en Pau no ve, decidim entrar i de seguida el guàrdia de seguretat ens indica que hem de baixar per les escales mecàniques. El palau de congressos és molt gran i la cimera té lloc a la part de baix, la que té l’accés directe a l’hotel i que resulta que és l’entrada oficial. De seguida ens trobem amb en Rafael i després de compartir alguns comentaris agafem les identificacions i les banderes dels temes en què estem interessats. Em trobo en Nick, un dels membres de l’organització, i li explico que caldria posar un cartell a l’entrada de dalt perquè hi ha gent donant voltes buscant com accedir. S’ho rumia i em diu que l’entrada és per l’hotel i que no passa res. Aleshores li dic si podem ajudar en res i respon que no cal. Com que encara és d’hora, en Sergi, en Rafael i jo decidim fer un tomb pel jardí i de camí cap allà em trobo amb en Jeroen, un antic company holandès del DAC-UPC, que ara treballa per Canonical i viu a Tailàndia. Després del passeig ens trobem amb en Sigfried i en Jonathan, membres del nostre LoCo. Anem comentant la jugada: mira allà hi ha aquell; oh, aquell és tal. Anem cap a la zona de descans on hi ha un munt de taules altes i petites però buides, per al pica pica. Tots estan amb els portàtils allà drets perquè els pocs sofàs que hi ha no són suficients per tothom. És curiós veure com molts ja estan treballant. Mentre acabem de fer un cop d’ull ens creuem amb en Mark, el saludo i somriu, tot i que no ens coneixem pas.

Cap a 3/4 de 10 la gent comença a entrar a la sala de les sessions plenàries,
que en teoria comença a les 10, però tothom cap a dins. Un cop asseguts, en Jono
comença l’espectacle amb un vídeo molt emotiu sobre l’evolució d’Ubuntu tots aquests anys. Estar allà amb tota aquesta gent que forma part de la comunitat internacional d’Ubuntu és una sensació força intensa. En Jono introdueix breument l’esdeveniment i li passa la paraula a en Mark, que ens explica els plans per a la Karmic Koala (entre molts d’altres, aconseguir que el sistema arrenqui en 10 segons), mentre va repassant les diferents persones clau que hi ha a la sala i que s’encarregaran d’aquests plans. Acte seguit en Jono pren la paraula de nou i segueix explicant qui hi ha a la sala i els va fent aixecar (l’equip de Kubuntu, els d’Eucalyptus, els d’Android, etc.) i tothom els aplaudeix. Fins i tot ens esmenta a nosaltres (local team). Finalment, pren la paraula l’Scott,
que ens explica com funciona el programa, com interpretar-lo i com apuntar-se a les diferents sessions. Quan acaba, tothom surt a buscar cafès i cap a les sessions.

La idea de la cimera és que sigui el màxim de productiva possible i durant la sessió plenària ens han demanat que siguem estrictes amb les durades de les sessions, que no ens desviem del tema en qüestió (es percep que tothom ha vingut a treballar de valent i que hi estan força acostumats) i que triem les sessions en què puguem aportar més. En Rafael, en Sergi, en Pau i jo decidim anar plegats a la sessió sobre com millorar els esdeveniments que es fan als LoCos. Comencem amb una ronda de presentacions i de seguida es posen a parlar sobre diferents maneres d’enfocar-ho (esdeveniments tècnics, traducions de parts del launchpad, etc.). Per a prendre notes de les sessions s’utilitza Gobby amb un servidor local. La qüestió és que es pot participar de diverses maneres a les sessions: des de la mateixa sala, des dels canals d’IRC a freenode, des dels microapunts de l’identi.ca, etc.

Sortim i miro el programa que està projectat en una paret: 3 sessions interessants alhora (iSCSI, més LoCo i alguna altra). Tiro tot sol cap a la d’iSCSI i em trobo en una sala enorme amb mitja dotzena llarga de persones que no conec de res. L’ambient és tranquil i el tema a parlar està més clar: l’estat de les propostes per a poder arrencar un servidor d’un disc iSCSI. Es parla de les diferents opcions que hi ha (jo m’assabento que ja hi ha BIOS que poden arrencar de discs iSCSI), apareix en Mark i fa alguns suggeriments a com afegir el suport per descobrir discs iSCSI al particionador de l’instal·lador i se’n va. En Colin i en Soren, dos experts en el nucli, repassen els bugs relacionats amb aquest tema i defineixen un pla d’acció.

Malauradament, aleshores he de marxar a casa i no puc assistir a cap més sessió. La impressió és bona, tot i la dificultat de seguir algunes discussions (de vegades per l’idioma o l’accent però sovint pels conceptes dels que parlen). Tinc la sensació de què no pinto gran cosa aquí perquè puc aportar molt poc, però si més no també tinc la sensació d’aprendre moltíssim i directament dels gurus.