Suposo que un dels avantatges d’escriure sobre un esdeveniment que va ocórrer fa gairebé 3 mesos és que hom recorda els detalls més significatius i per tant si ho ha d’explicar a algú altre tot queda molt més resumit. En Rafael em va demanar un apunt i encara l’hi dec, així que endavant les atxes…

Divendres

A la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona ens vam trobar en Toni, l’Alina, l’Edu i l’Albert de can Mozilla.cat i poc després en David, en Víctor i en Jose Luís de Tuxbrain. Era prou evident que hi havia força viatgers a l’avió que anaven cap a la FOSDEM 2010, la trobada europea de desenvolupadors de programari lliure, però també hi havia una pila de viatgers que hi anaven només per feina o turisme.

Nosaltres, fet i fet, fèiem un grup ben maco:

Un cop arribats a Brusel·les ens vam separar, a la cerca de l’hotel. Nosaltres ens vam perdre una mica però després de preguntar com arribar-hi amb el meu francès rovellat, l’ajuda inestimable d’un mapa i d’un turista gallec que parlava català i passava per allí curiosament, vam fer cap a l’hotel. Ens hi vam instal·lar i vam anar de pet cap al metro amb la intenció de visitar l’atòmium. No vam trobar ningú a la guixeta per informar-nos de com anava el tema dels bitllets i tampoc hi havia un control gaire rigorós per accedir a les andanes (i.e. ens hauríem pogut colar molt fàcilment) però vam fixar-nos una mica en el que feien els locals i vam provar sort en una de les màquines expenedores. Feia un dia plujós i el paisatge vist des de l’atòmium no era tan maco com al maig (o això no parava de repetir una turista espanyola que teníem al costat) però va estar prou bé. Vam tornar cap al centre i vam buscar un lloc per dinar i fer un bon coixí per l’esdeveniment cerveser previst a la nit al Delirium Café. Vés per on m’hi vaig trobar entre tanta gent en Jeroen, un antic company del DAC. Un bon fart de cervesa de tots colors i gustos i cap al llit.

Dissabte

L’endemà començava la FOSDEM de debò, era el primer cop que hi anava i tenia un interès especial en fer-ho perquè s’havia organitzat una parada de Perl i perquè esperava trobar-me força coneguts de diferents àmbits i projectes en què estic implicat d’una manera o altra. Vam sortir d’hora de l’hotel per agafar el bus que ens duia cap a la ULB. Poc a poc el bus s’anava omplint de gent que també anava cap allà. La previsió d’assistència d’aquest any era d’unes 5000 persones, tot i que no se saben els números exactes perquè el registre és voluntari. Vam arribar i hi havia tot de gent muntant parades però no trobàvem la de Perl i es feia l’hora de començar així que vam fer via cap a la sala principal. Quina gentada! Els organitzadors van explicar l’evolució de la FOSDEM i al final van animar al públic a baixar a l’escenari i fer el ball tradicional de l’esdeveniment. Bona manera de començar. A continuació, un ponent soporífer va desanimar tothom de la sala explicant com promouen les metodologies de programari lliure a la seva empresa, però per sort el següent ponent va despertar-nos amb els mals d’internet. Després tocava fer cua al carrer per dinar i ens vam trobar amb en Carles, que passava per allà. Vam tornar cap a la sala principal per conèixer de prop el que fa el nostre sistema, però no em va acabar de fer el pes. Acte seguit, me’n vaig anar a veure la xerrada llampec d’en David sobre el Ben Nanonote, un projecte de maquinari lliure molt interessant. Malauradament no vam poder entrar a la sala de Mozilla per les xerrades de l’HTML5 i el Weave perquè la sala està a rebentar de gent. Vam fer un volt per la resta de sales i vam acostar-nos a la parada de Perl per saludar el personal. En aquest punt vam decidir tornar cap al centre i fer una mica de turisme per la ciutat.

Diumenge

Al matí vam fer una mica el ronso i vam agafar l’autobús una mica més tard i es va notar perquè ja anava farcit de gent cap a la FOSDEM. Jo me’n vaig anar a veure directament com empaquetar paquets de Perl i un sistema de gestió de configuracions fet en Perl. En acabat vaig passar per la sala principal on parlaven del projecte Tor (serà molt important ben aviat si perdem la neutralitat de la xarxa) i vam anar cap a la parada de Perl per estar-nos-hi una estoneta. Allí ens vam trobar l’Esteve.

A la parada de Perl fent proselitisme:

Ens vam acomiadar del FOSDEM i quan ja marxàvem vaig trobar-me en Georg. De nou al centre, vam anar a dinar els típics musclos amb patates fregides. Vam tornar a l’hotel a recollir les maletes, vam fer un bon passeig per la ciutat i vam anar cap a l’estació de tren on ens vam trobar altre cop i per sorpresa amb tota la colla. Vam fer cap a l’aeroport i cap a casa amb un bon record de l’estada. Segurament hi tornarem 🙂